dimarts, 21 de juliol de 2009

Sant Pere de Torelló-Bellmunt-Vidrà-Forat Micó











Aquest diumenge una fletxa groga i un "boke ciclista" vam pujar des de Sant Pere de Torelló al Santuari de Bellmunt. Sortim a 2/4 de 9 des de Sant Pere de Torelló, prenent direcció nord amb una pedalada més aviat prudent que ens permet parlar i riure i tot! El cim del Bellmunt, és visible des de qualsevol punt del poble. La carretera que puja al santuari és bastant dreta i continuada durant 7,5 quilòmetres amb una mitjana del 9,4 % de desnivell (en algun punt podem trobar un 23 %). L'últim tram a l'arribada del Santuari és un xic dur, però em sento molt animada a no baixar de la bici i... un cop dalt compensa la magnífica panoràmica sobre la serralada pirinenca d'un costat, i la vall del Ges i la comarca d'Osona, de l'altre. Tot i ser estiu, vam poder contemplar la Plana de Vic amb un xic de boirina. Vam visitar l'església i l'hostatgeria que formen un sol i robust edifici, amb aparença de fortalesa, que sembla sorgit de les cingleres rocoses que el suporten. Jacint Verdaguer l'anomenà, en un dels seus versos inicials de l'Emigrant "ermita al cel suspesa" i veritablement no es pot descriure millor l'emplaçament d'aquet santuari enfilat a 1.246 m. d'altitud. Després ens dirigim cap a Vidrà, on fem un bon esmorzar plàcidament a la terrasseta de l'Hostal Escarrà, ple de bokes! (crec que sóc la única noia apart de les cambreres, quina vergonya!). I baixem per Forat Micó, de gran bellesa, on el riu Ges s'escola entre les serres de Bellmunt i Curull. M'enganyen una mica perquè hi ha molts trams que s'han de fer a peu, sobre les pedres punxegudes, i això vol dir que he de fer braços! I per aquí...sorpresa! ens parem per contemplar la Tosca de Degollats, que és un fenòmen geològic produït per l'erosió calcàrea creant unes formes molt espectaculars. En total, un recorregut d'uns 25 km. 3 hores pedalant i la resta gaudint de les vistes, la companyia, i també canviant un rebentó del ciclista professional (no l'amateur, que sóc jo, eh?) Us ho recomano perquè és un paratge molt especial. No tinc cap foto meva, perquè em sentia tímida per demanar-ne una! Potser si hi ha una propera ocasió, qui sap? Però suposo que preferiu una foto del boke, oi nenes? Uff! Quin rotllo, i això que gairebé són les 2! Ai les emocions de les pedalades... jejejeje!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada